Derrota en l’últim sospir del femení B de l’Espanyol (1-2)

Avui a les deu s’ha disputat a la Ciutat Esportiva Dani Jarque el duel lliguer entre l’Espanyol B i el F.C.Barcelona B corresponent a la setena jornada del grup 3 a la segona divisió femenina. El conjunt local defenia el lideratge a la classificació però amb aquest resultat advers l’ha perdut en benefici del Barça, fins llavors immediat perseguidor.

Fins ara, l’Espanyol B només havia cedit dos punts dels divuit possibles a la lliga. Amb l’objectiu de continuar amb la bona dinàmica de l’equip, les espanyolistes han sortit al camp a guanyar des del principi. El domini en els primers deu minuts ha estat aclaparador malgrat que cap combinació perica ha amenaçat la porteria rival. Fruit d’una mala connexió entre les davanteres s’ha originat un contraatac blaugrana que ha propiciat el primer gol visitant. Un mínim error de marcatge ha estat suficient per tal que les atacants del Barça enllacessin una bona jugada i la culminessin amb una gran vaselina a la qual no ha pogut respondre la portera blanc-i-blava. Amb el marcador en contra, les noies de Titi Camúñez no s’han rendit, ben al contrari, i han afegit un plus de qualitat al partit. Per fer-ho s’han hagut de sobreposar a les lesions de la mitjapunta Jasmina, que ha abandonat el camp als 20 minuts, i de l’extrem Halley, que havia substituït a la mateixa Jasmina. Andrea, que avui lluïa el dorsal 11, ha disposat d’una ocasió claríssima davant de porteria però no ha encertat en la definició i el seu xut s’ha estavellat contra el cos de la portera. En una jugada aïllada, el Barça s’ha tornat a acostar a l’àrea local i a punt ha estat de convertir el segon gol, que ha aturat en una meravellosa acció la jove portera espanyolista. A finals de la primera part, una falta indirecta a la frontal ha estat servida per Eli com si es tractés d’un lliure directe que ha desconcertat la portera amb un bot previ i ha acabat introduint-se al fons de la xarxa després de fregar-li les mans. Amb l’empat a un les jugadores han enfilat els vestuaris per atendre les premisses de les respectives entrenadores de cara a la segona meitat.

A la segona part han canviat les tornes i, si a la primera l’Espanyol havia estat més incisiu en l’atac, el Barça ha agafat les rendes de l’enfrontament. El primer avís ha sorgit d’un centre des de la dreta que ha derivat en una imprecisió en la defensa perica que ha acabat resolent la portera amb una bona aturada sense conseqüències. La segona ocasió ha arribat mitjançant una falta al cantó del còrner que ha permès centrar la pilota, que ha quedat morta a l’àrea petita i a punt ha estat d’aprofitar-la una jugadora visitant amb un remat al pal després d’una mitjavolta genial. Les oportunitats s’han anat succeint fins que l’Espanyol s’ha crescut en l’últim quart d’hora.  Així, Andrea ha disposat de nombroses ocasions per avançar el seu equip, primer amb un cop de cap al pal i més tard amb una passada en profunditat i un posterior remat desviat. Finalment, l’àrbitre ha concedit una falta molt rigorosa a les immediacions de l’àrea espanyolista i, amb el temps complert, el Barça ha aconseguit el segon gol per mitjà de la dorsal número 4, que ha aprofitat el refús al travesser de la portera  per resoldre plàcidament de cap.

Amb aquest resultat, el Barça es situa com a líder de la competició i l’Espanyol perd la posició d’honor que haurà d’intentar recuperar la setmana vinent contra l’Aspe, de nou a la ciutat esportiva. D’altra banda, es confirmen les lesions de Halley (esquinç al turmell) i de Jasmina (esquinç del lligament intern del genoll esquerre), dues baixes que seran difícils de suplir de cara als propers compromisos lliguers.

Eros López Monturiol

 

El Premià de mar s’entrena per primera vegada després del triomf

El primer equip del Premià de mar es va entrenar dimarts passat per primer cop a la setmana. La recent victòria per 1-3 al camp del cuer, el Junior FC, ha  afavorit el clima al sí del conjunt, que després d’uns últims partits en els quals no havia ofert un bon joc va aconseguir un bon resultat que l’allunya de les posicions de descens.

El Premià de mar torna a respirar després de derrotar l’últim classificat del campionat (1-3) i sumar tres punts vitals per mantenir-se a la primera catalana. Tot i que tan sols disten a tres punts del Perelada, el seu immediat perseguidor a la zona baixa de la taula, aquesta victòria dóna moral als premianencs i resta pressió als jugadors, tal i com es va poder apreciar a l’entrenament, més suau de l’habitual però complex en relació al treball tàctic i l’exigència física.

El proper compromís lliguer del Premià l’enfrontarà al Figueres, l’actual líder, a la localitat del Maresme, raó de més per treballar dur durant aquesta setmana. Nil Peñate, el jove davanter premianenc, va publicar «guanyar et fa sentir molt bé» a la seva xarxa social en declaracions posteriors al partit i creu que «no hi ha rival impossible quan et trobes a gust sobre el camp» en referència al matx del pròxim dissabte.

Per més informació, consultar el següent web:
http://www.futbolme.com/com/index_torneo.asp?id_torneo=32

Eros López Monturiol

L’Alella comença la segona volta amb una victòria

Després d’aconseguir una victòria per 3-4 en el primer amistós del 2012, el conjunt alellenc va guanyar aquest dissabte el seu compromís lliguer al camp del Santvicentí. El partit es va decantar pels verds arran d’un clar penal xiulat al seu favor i que va desencadenar una reacció motivadora en els seus jugadors, els quals van mostrar un bon joc de toc que els va portar al 0-4.

La segona volta de la lliga comença va aquest cap de setmana i el rival de l’Alella era un dels més febles del campionat. Tot i així, prenent com a antecedent la derrotra front el Llavaneres, l’equip que dirigeix Ivan Muñoz va sortir al camp concentrat per no cometre errors. El domini durant gran part de la primera meitat de partit es va alternar entre ambdós conjunts sense ocasions de cap bàndol fins que, al minut 40, un defensor va cometre penal sobre Sergi Viñallonga al travar-lo per darrere. La pena màxima va ser transformada pel golejador Jaume Brossa. L’avantatge en el marcador no va ser suficient per fer-se amb la possessió i es va arribar al descans amb la sensació de no haver acomplert la tasca.

A la tornada de vestuaris, l’Alella va intentar portar el rumb del partit però no ho va fer fins que Sergi Viñallonga va fer el segon gol ajustant l’esfèric a l’esquadra dreta amb una mica de rosca després d’un rebot en el qual la pilota va quedar morta a la frontal (min. 58). Davant d’aquest golàs, poc va poder fer l’equip local, que es va resignar a córrer sense la pilota fins al final, amb algunes excepcions en forma de pilotes llargues que no van generar perill a la porteria d’Ivan Bachiller. Per acabar d’arrodonir el marcador, Nelson Gallardo va fer el 0-3 després d’una assistència que el va deixar sol (min. 67 i Albert Mula va encarregar-se del quart amb una jugada personal al minut 87.

Per la seva banda, l’actual líder del grup 21, el Sant Pol, va derrotar per 2-1 l’Atlètic de Masnou «B» i manté un punt d’avantatge sobre el seu immediat perseguidor, l’Alella. En dues setmanes es veuran les cares al municipal Sot de Bagueny, el fortí del Sant Pol, i serà l’oportunitat per decidir quin dels dos conjunts pren la iniciativa a la competició.

Per més informació, consultar el web de la Federació Catalana de Futbol:

http://fcf.cat/pnfg/NPcd/NFG_VisClasificacion?cod_primaria=1000120&codjornada=12&codcompeticion=7000025&codgrupo=15065694&codjornada=12

Eros López Monturiol

El Barça manté la seva hegemonia a la lliga

Avui, com que no hi ha hagut jornada de lliga als esports que tracto, vull parlar del gran clàssic de dissabte passat. Els galàctics es van avançar al marcador amb el gol més recent dels Madrid-Barça de tota la història però els barcelonins van remuntar fins a situar l’1-3 final al marcador amb gols d’Alexis, Xavi i Fàbregas.

El partit s’anticipava dur i per primer cop el Reial Madrid partia com a favorit amb  moltes opcions de guanyar: jugava a casa i a priori arribava millor a l’enfrontament, amb sis punts de marge i una imatge molt digna donada en els últims matxs. Al primer minut, una errada enorme de Víctor Valdés va permetre Di María de fer-se amb l’esfèrica i fer una passada cap a Benzema que va obstaculitzar un defensor. Özil va engaltar la pilota que havia quedat franca a l’àrea gran i en un rebot la pilota va arribar a la zona on es trobava el davanter, qui va marcar a plaer. Les coses es posaven de cara pels madrilenys, que no es creien l’èxit inmediat de la pressió que van realitzar durant gran part del partit. Abans que Alexis anotés l’empat, Cristiano Ronaldo, com és habitual en els grans partits, va desaprofitar una ocasió claríssima en un xut que va enviar a la càmera de televisió quan tenia l’argentí Di María lliure de marca. Qui perdona, ho acaba pagant. Uns minuts més tard, Messi va controlar la pilota al mig del camp sota una pressió no gaire asfixiant i després de regatejar dos madridistes va fer l’assistència per tal que el xilè Alexis s’estrenés com a golejador en un clàssic. Fins al final de la primera part, el F.C. Barcelona va tenir el domini de la possessió però el Madrid li va plantejar seriosos problemes amb la seva elevada línia de pressió.

A la segona meitat, el Madrid va disposar d’opcions per tornar-se a posar per davant però els capricis del futbol van preferir que fos Xavi qui, amb una volea que va desviar Marcelo, transformés el segon gol del Barça. Amb un Madrid més volcat a l’atac però sense creativitat suficient per trobar el camí a l’empat, Alves va fer jugada d’extrem i va centrar directament al cap de Cesc, autor del tercer.

El que vaig veure jo des de la imparcialitat va ser un clàssic molt igualat on cada equip va posar en pràctica les seves tàctiques per guanyar l’etern rival i l’encert va ser favorable als catalans. El futbol pot ser injust en molts casos però crec que aquest cap de setmana ho va ser de justícia que guanyés el millor equip del món. Encara manca molt de camí però el Barça és clarament el conjunt més regular i el que ofereix millor joc, de manera que a dia d’avui aposto pels blaugrana alhora del títol lliguer.

Eros López Monturiol

El Premià s’enfonsa ofegat per l’arbitratge

Els col·legiats van voler tornar a ser protagonistes dissabte passat en el partit que enfrontava el Montcada i el Premià de mar. El 4-0 definitiu sembla contundent però els locals no van fer gaire mèrits per endur-se els tres punts, simplement van aprofitar les decisions arbitrals que van perjudicar els forasters.

Els dos conjunts eren conscients de la importància que tenia guanyar aquesta jornada, essent rivals directes, perquè un ascendria a meitat de taula i podria respirar tranquil i l’altre es rel·legaria a les posicions més retrassades. Amb això, el Premià va sortir més ambiciós i va enviar la pilota al pal en dues ocasions en tan sols 10 minuts. Els de casa, sense previ avís, van avançar-se en el marcador en una jugada estratègica i des d’aleshores els maresmencs van tenir la sort d’esquenes. Quinze minuts més tard, arribava el segon gol fruit d’un embolic de rebots que va acabar afavorint altre cop els locals.  
Amb l’adversitat, el Premià va llançar la tovallola abans de temps. L’arbitratge no va ajudar gens a animar els premianencs i només començar la segona meitat el central David Bellido va ser expulsat molt rigorosament, com succeïria un quart d’hora més tard amb el davanter Pol Llovet. El Montcada, amb dos efectius més sobre el terreny de joc, va sentenciar amb dos gols arribant als quatre, tot i que no va demostrar superioritat qualitativa, solament numèrica. 

Per acabar d’arrodonir la festa, l’àrbitre va voler afegir quatre minuts de descompte. Tot estava decidit ja feia estona i de res servia allargar l’agonia. Precisament d’això es va queixar el segon entrenador del Premià, la perfecta premisa per expulsar-lo també a ell. El sumatori total de targetes als visitants va ser de nou grogues i tres vermelles (una pel segon entrenador) mentre que els locals únicament en van rebre dues.

En declaracions del davanter premianenc Nil Peñate «va ser vergonyós, amb el 3-0 ens va voler compensar xiulant un penal a favor que ell mateix es va encarregar d’anul·lar». El resultar deixa l’equip en una situació crítica amb només nou punts, ben a prop de les posicions de descens.

Eros López Monturiol

L’Alella venç amb dificultat un bon Atlètic de Masnou

El derbi d’aquest cap de setmana es va resoldre per una diferència curta (2-0) al municipal d’Alella. Ambdós conjunts, distanciats en la classificació per 13 punts, van ser incapaços de resoldre les jugades i només els canvis efectuats pels verds van oxigenar l’equip i van permetre imposar-se cap al final de l’enfrontament.

L’ambient a l’estadi local convidava a gaudir d’un espectacle que tant masnovins com alellencs es van esforçar per donar. Lluny de dur el ritme del partit, a la primera part l’Alella es va limitar a córrer darrere la pilota. L’Atlètic es va imposar al mig del camp i la columna vertebral de les abelles de Masnou va aconseguir connectar en nombroses ocasions amb la vertical atacant, contundent a l’hora de finalitzar però imprecisa per materialitzar les ocasions en gols. En aquest sentit, el primer període va ser un passeig visitant en relació al joc, que es va mantenir igualat amb alguna jugada aïllada dels de casa que no va inquietar la porteria contrària.

A la segona meitat, l’entrenador de l’Alella va fer set canvis que van respondre perfectament a les espectatives i van donar un cop d’efecte al matx. Així, el recent entrat Nelson Gallardo, com ja fés la setmana passada, va desequilibrar el marcador (1-0) al minut 69 en una obertura a la banda dreta que va encertar a engaltar amb força al primer pal i a la qual el porter només va poder respondre amb un acte reflex insuficient per aturar el llançament. Deu minuts més tard, al 79, Pau Juhera, també suplent, va fer el segon gol en una acció de rebot que va acabar picant davant la sortida del porter. Al revés de la primera, la segona part va destacar pel domini sense problemes de l’Alella i arran del 2-0, per una relaxació dels locals i una pressió desesperada dels masnovins.

Amb aquests tres punts, l’Alella es manté líder en solitari en espera del que pugui fer el Sant Pol, amb sis punts i dos partits menys. El Cabrils va perdre per 5-4 davant l’Arenys de mar, qui li pren la tercera posició. Aquesta setmana l’equip que descansa és l’Alella, de manera que el segon classificat, a l’igual que la resta de conjunts, es pot acostar al líder.

Per més informació sobre la classificació, els resultats de la setena jornada o els enfrontaments que tindran lloc a la vuitena, visiteu el següent enllaç:

http://www.fcf.cat/pnfg/NPcd/NFG_VisClasificacion?cod_primaria=1000120&codjornada=7&codcompeticion=7000025&codgrupo=15065694

Eros López Monturiol

L’Alella venç per la mínima al Cabrils

Els verds exercien de visitants aquest cap de setmana i s’enfrontaven al fins llavors segon classificat, el Cabrils. En territori hostil, els alellencs no van poder imposar el seu joc fins l’últim quart d’hora, a arrel del gol. L’Alella es situa al front de la classificació en solitari sent l’únic conjunt que segueix invicte a la competició.

Primer i segon es veien les cares al municipal de Cabrils. Ambdós equips van sortir amb una ambició que es va anar esvaïnt amb el pas dels minuts. Es va disputar un partit avorrit, sense ritme ni jugades de perill a destacar. Tot semblava portar a l’empat a zero, resultat que hagués estat just a la vista dels mèrits. Al minut 76, però, Nelson Gallardo, que havia entrat a la segona part en substitució d’un altre davanter, va aconseguir el solitari gol que va donar els tres punts a l’Alella i que l’allunya dels perseguidors a la taula classificatòria.

Actualment, els de la població vinícola disposen d’un marge de sis punts respecte el Sant Pol, que ha disputat dos partits menys. L’Alella és l’únic equip que ha jugat tots els partits, sis, i la setmana vinent jugarà el derbi contra l’Atlètic de Masnou «B», amb qui no hauria de presentar gaire problemes per superar-lo. Després d’aquest, l’Alella descansarà i anivellarà els partits disputats amb la resta.  

Per més informació, visiteu la web de la Federació Catalana de Futbol o cliqueu al link que porta a una taula croada del grup 21 de la segona divisió juvenil: http://fcf.cat/pnfg/NPcd/NFG_VisTablaCruzada?cod_primaria=1000120&CodGrupo=15065694 

Eros López Monturiol

L’Alella reafirma la seva condició de líder davant el cuer

El conjunt alellenc es va endur els tres punts en un partit més complicat del que era d’esperar, doncs els últims classificats van plantar cara fins al segon gol local. A partir d’aquell moment els de casa van dominar amb claredat aconseguint un resultat final ampli (5-2). Els verds segueixen líders de la categoria amb cinc partits disputats, un més que el Cabrils i dos respecte el Sant Pol, immediats perseguidors.

S’enfrontaven el primer i l’últim del grup 21 de la segona divisió juvenil al municipal d’Alella. Semblava que els locals passarien per sobre dels forasters, el Pla d’en Boet,  amb relativa facilitat però no va ser així, sobretot a causa de les imprecisions dels d’Alella. Als 24 minuts va arribar l’1-0, obra de Jaume. Malgrat això, els mataronins no van abaixar els braços i van posar en pràctica un bon joc que va desenvolupar en nombroses oportunitats de perill que el porter Ivan Bachiller va interceptar. L’actuació de Bachiller va ser determinant per no encaixar l’empat i aconseguir el segon gol, ja que a arrel d’una gran intervenció seva es va originar un contraatac que va deixar sol al davanter front el porter visitant, que va aturar l’esfèric tot i que el defensor que anava en carrera va acabar introduint-se la pilota en una acció de mala fortuna (minut 40).

Amb aquest resultat momentani es va arribar al descans i tot just començar la segona meitat  Jaume Brossa materialitzava el 3-0 (47’) aprofitant un rebot. Tres minuts més tard, Sañudo aconseguia el 4-0 en una jugada individual que deixava el partit sentenciat. En una arribada esporàdica del Pla d’en Boet, l’àrbitre Rosco Ferriz va senyalar el punt de penal al interpretar que el contacte del defensor alellenc havia estat suficient per desequilibrar al contrari. Adrian Duran va encarregar-se d’executar el llançament i va escurçar distàncies (4-1), les quals tornaria a ampliar al següent minut el killer Brossa, que d’aquesta manera feia un hat-trick. A l’últim minut, amb l’equip relaxat, Victor Molina va fer el definitiu 5-2.

La propera setmana l’Alella es batrà en duel contra el segon classificat, el Cabrils, partit clau per determinar si els vinícoles tindran rivals seriosos al campionat o, al contrari, si la resta de conjunts tenen un nivell inferior al seu.

 Eros López Monturiol

Hat-trick de Nil i tres punts pel Premià

Els premianencs van aconseguir una nova victòria en aquesta campanya al derrotar per 4-1 al Perelada,  fins llavors segon classificat. Nil Peñate va signar tres gols i el capità Litus va posar la cirereta a un pastís que deixa un sabor molt dolç a la plantilla.

Com era d’esperar, el Premià tenia diumenge passat un difícil enfrontament amb un rival de referència. Al municipal hi havia molt bon ambient i els jugadors estaven confiats que podien treure un resultat fructífer del duel. Ben aviat, al minut 3, Nil va avançar els seus en el marcador. La resposta visitant no es va fer esperar i en la següent jugada marcava un gol que va ser invalidat per falta indirecta, executada de manera magistral però sense el toc previ d’un company. Quan encara estava recent l’ocasió del Perelada, el davanter Nil Peñate va tornar a anotar en una jugada d’estratègia fent el 2-0. Com si es tractés d’una repetició, la reacció verdiblanca va esdevenir una jugada molt similar a la d’abans, amb un nou llançament de falta del mateix xutador que aquest cop sí que va pujar al marcador i reduïa distàncies. El Premià, que havia desaprofitat vàries ocasions abans de rebre el gol, va seguir tenint el control del partit fins al final de la primera meitat però amb la por al cos, doncs qualsevol error podia significar l’empat momentani.

No va donar temps als espectadors de posar-se nerviosos perquè a la primera ocasió de la segona part Nil rematava de cap un còrner al fons de la xarxa, aconseguint el tercer gol del seu equip i també personal. Les opcions dels de l’Alt Empordà es van esvair i les esperances van decaure en favor d’un Premià que va mantenir la possessió i dur a terme una bona defensa. Per acabar d’arrodonir el triomf, el veterà capità Litus va batre el porter amb una gran vaselina transformant el definitiu 4-1.

Nil Peñate consolida la seva habilitat de killer a la punta atacant i amb aquests tres gols ja en suma cinc en lliga. El seu club es col·loca tretzè amb nou punts a la classificació, quatre per sobre de les posicions de descens.

Per més informació, visiteu la web del campionat o el blog de Premià, tots dos enllaços vinculats a sota: 

http://www.futbolme.com/com/index_torneo.asp?id_torneo=32

http://premianoticies.wordpress.com/category/esports/

Eros López Monturiol

L’Alella es consolida al front de la classificació

El conjunt verd lidera la classificació del grup 21 a la segona divisió catalana amb deu punts. Aquest cap de setmana va sumar-ne tres més davant el seu immediat perseguidor en aquell moment, el Valldemia Maristes, que cau fins la quarta posició. Els alellencs es mostren molt superiors a la resta d’equips quan només es porten disputades quatre jornades.

Dissabte passat s’enfrontaven els dos primers classificats, un duel del que calia esperar una igualtat absoluta. Les expectatives, però, lluny de complir-se van deixar pas a un partit que tan sols va tenir un color, el visitant. El fet que els Maristes juguessin a casa no va ser un obstacle per l’Alella, que es va avançar al minut 28 per mitjà de Sergi i va sentenciar al  63, obra del mateix devanter.   

L’esquadra alellenca va dominar durant els noranta minuts de joc i va oferir un espectacle futbolístic sobretot arran del primer gol. El recital de jugades que no va acertar a finalitzar entre els tres pals va admirar el públic i el resultat final va quedar curt tenint en compte el nivell al qual es va disputar el matx. 

Els líders tenen un coixí d’un punt respecte al Cabrils i de tres al Sant Pol, que amb un partit menys podria igualar la puntuació dels d’Alella si guanyés el partit aplaçat que li manca per jugar. La propera jornada sembla plàcida pels dominadors de la taula classificatòria, ja que s’enfrontaran a casa contra el cuer, el Pla d’en Boet, que no ha sumat cap punt en la temporada.

En paraules del polivalent jugador Òscar Royo «no esperàvem estar en aquesta posició a aquestes alçades però això només és el principi. Encara que estiguem imbatuts no ens podem relaxar i oblidar-nos del nostre objectiu: classificar-nos entre els 5 primers». De moment han demostrat tenir posada una marxa més que la resta però «encara ho podem fer millor. Si els resultats ens acompanyen com fins ara podem ser un dels ferms candidats a l’ascens», com accentua el mateix Royo.

Eros López Monturiol